Després de tres anys de sequera històrica, Catalunya ha entrat en una fase aparent de recuperació hídrica. Els embassaments han recuperat nivells propers al 80% i les restriccions s’han aixecat a bona part del territori. Tot i així, en el nou informe d’Oikia Sequera superada, i ara què? advertim que la crisi hídrica no ha acabat, sinó que ha canviat de fase.
L’informe analitza en profunditat l’impacte de la sequera 2020-2024, i alerta sobre els riscos de tornar a la “normalitat” anterior. Així, es constata que no és suficient superar la fase d’emergència si no es transforma el model de governança que ha demostrat ser insuficient, desigual i poc resilient.
L’aigua, com a bé comú essencial per a la vida i l’equitat territorial, necessita una nova manera de ser pensada, gestionada i compartida. Des d’Oikia apostem per una governança basada en la justícia ambiental, la participació ciutadana i la planificació ecosistèmica, amb propostes concretes per posar-ho en pràctica.
Un model que fa aigües
Amb l’informe identifiquem tres grans factors estructurals que expliquen perquè, malgrat la fi de la sequera tècnica, la crisi hídrica persisteix:
- Recuperació fràgil i desigual: la dependència de pluges puntuals, com la borrasca Jana, ha generat una falsa sensació de seguretat. Algunes conques com Riudecanyes continuen en prealerta.
- Impactes persistents: sectors com el primari o l’energètic arrosseguen danys estructurals, amb pèrdues de collites, pressió sobre els aqüífers i dificultats per recuperar la producció.
- Governança limitada: la gestió de l’aigua continua sent fragmentada, opaca i reactiva. Les grans decisions no es prenen des de la corresponsabilitat, i el desequilibri entre usos econòmics i drets col·lectius es manté.
El repte de la transformació
L’informe conclou que no n’hi ha prou amb ampliar la capacitat de dessalinització o reutilització si no s’advoca per reduir els usos hídrics intensius i es qüestiona el model socioeconòmic que els impulsa. Per això, des d’Oikia apostem per una transició hídrica que vagi molt més enllà de la tècnica, i que posi la vida i el territori al centre. En aquest context, des d’Oikia hem elaborat un seguit de propostes recollides en 5 àmbits prioritaris:
1. Planificació i governança
- Pacte hidrosocial català: crear un acord nacional sobre l’aigua, amb participació de tots els sectors socials, que reconegui el seu valor ecològic i cultural i estableixi prioritats clares.
- Auditories ciutadanes: revisar públicament la gestió de l’aigua, especialment en municipis amb concessions privades, per garantir transparència i rendició de comptes.
- Remunicipalització amb democràcia: promoure la gestió pública de l’aigua com a eina per garantir el dret humà a l’aigua, amb espais de participació ciutadana com els observatoris locals.
2. Infraestructures ecosocials i tecnologies apropiades
- Reutilització obligatòria: impulsar ordenances municipals que obliguin a la instal·lació de sistemes per reutilitzar aigües grises i pluvials, especialment en obra nova i equipaments públics.
- Infraestructura verda urbana: apostar per sistemes naturals com jardins de pluja, cobertes verdes o basses de laminació per afavorir la infiltració i reduir escorrenties.
- Solucions rurals descentralitzades: implementar tractaments naturals d’aigües residuals i recuperar tecnologies pageses de gestió hídrica, amb suport institucional.
3. Cultura, educació i comunicació
- Canvi de relat: promoure campanyes de comunicació que vagin més enllà de l’estalvi individual i expliquin les causes estructurals de la crisi hídrica, des de la justícia ambiental i la corresponsabilitat col·lectiva.
- Educació arrelada al territori: integrar l’aigua i el canvi climàtic com a eix transversal als currículums escolars, amb projectes comunitaris i ciència ciutadana.
4. Producció i món agrari
- Prioritzar usos sostenibles: revisar la planificació agrària per reduir el regadiu intensiu en zones de risc, i promoure una agricultura de proximitat, resilient i eficient.
- Condicionar ajudes públiques: l’accés als fons i subvencions ha d’estar vinculat a compromisos ambientals, reducció del consum hídric i pràctiques agroecològiques.
5. Finançament i implementació
- Fons climàtics i europeus: aprofitar programes com NextGeneration i LIFE per finançar infraestructures verdes i innovació hídrica.
- Pressupostos participatius: destinar una part del pressupost públic a projectes comunitaris de gestió de l’aigua impulsats des dels territoris.
Una oportunitat col·lectiva
La crisi hídrica a Catalunya no és només un desafiament ambiental. És també una oportunitat per construir un nou pacte social entorn de l’aigua, que posi en valor el coneixement local, la sobirania democràtica i la sostenibilitat ecològica.
Com diu Ariadna Romans, autora principal de l’informe:
“La sequera ens ha deixat una ferida, però també una finestra d’oportunitat. Podem seguir intentant tornar a una normalitat insostenible o podem construir una nova relació amb l’aigua, més justa, conscient i col·lectiva.”
L’elecció és nostra. I el moment d’actuar és ara. Podeu consultar l’informe sencer i el recull de propostes al document adjuntat en aquesta publicació.
.jpg)
