Barcelona, 17 de juliol de 2025
Pocs dies després que el Servei Meteorològic de Catalunya certifiqués que el mes de juny ha batut tots els rècords històrics de temperatura, i coincidint amb els estralls provocats per una DANA en ple juliol, el Parlament ha rebutjat una de les eines d’acció climàtica més esperades de la legislatura: la reforma del marc normatiu de les energies renovables que havia de permetre a Catalunya recuperar el temps perdut en la reducció d’emissions.
Les entitats d’acció climàtica que formen part de la plataforma El Futur és Ara lamenten profundament la no convalidació del Decret llei 12/2025, per part dels grups polítics d’ERC, Junts, PP i CUP, una norma que pretenia actualitzar i desbloquejar el marc legal per al desplegament d’energies renovables a Catalunya, en un moment de greu crisi climàtica i dependència energètica.
L’aturada d’aquest decret no és només una qüestió jurídica o tècnica, sinó una decisió política que comporta no assolir a temps els objectius climàtics i pèrdues immediates per al sistema energètic del país, els municipis i la ciutadania.
El decret ampliava de 100 a 500 kW el llindar per acollir-se al règim de comunicació prèvia, fet que hauria desbloquejat centenars de projectes d’autoconsum compartit en naus industrials, cooperatives i comunitats energètiques en estalviar una farragosa tramitació administrativa prèvia que sovint triga anys a resoldre’s.
➡️ Ara, aquests projectes continuaran encallats en processos lents, costosos i desincentivadors per a iniciatives locals i productives.
Tot i que sovint els opositors als grans projectes de renovables en sòl no urbanitzable reclamen que s’ubiquin en zones antropitzades, la normativa actual impedeix promoure renovables en sòls urbanitzables no desenvolupats o en espais periurbans. El decret que han rebutjats els grups parlamentaris habilitava els ajuntaments a aprovar aquests projectes en aquest tipus de sòls.
➡️ Sense el decret, aquests espais queden descartats, forçant la implantació en sòl rústic o agrari i generant més conflictes d’ús.
L’emmagatzematge energètic és indispensable per a un sistema on les renovables prenguin el relleu als combustibles fòssils, tal i com va quedar palès amb l’apagada del 28 d’abril. Malgrat tot, la normativa vigent no contempla el paper de l’emmagatzematge, ni en concreta la seva tramitació ni les ubicacions més aptes. El decret reconeixia l’emmagatzematge com a infraestructura tècnica vinculada a renovables, permetent la seva implantació en sòl industrial amb una tramitació clara.
➡️ Ara tornem a la indefinició normativa, en la que no hi ha cap regulació de les bateries ni dels sistemes d’acumulació, i això suposa un fre a la flexibilitat del sistema i a la integració de renovables.
El decret eliminava la limitació territorial per a les empreses públiques com L’Energètica per a exercir el dret preferent d’accés al 20% del capital social dels projectes renovables. La normativa vigent restringeix aquesta opció a empreses i particulars del municipi afectat o dels municipis limítrofs, fet que impedia a empreses públiques amb seu sovint a altres municipis participar dels projectes solars o eòlics d’arreu del territori.
➡️ Sense aquest canvi, es manté la restricció que frena l’apoderament públic i el retorn social en molts projectes.
Es calcula que hi ha al voltant de 800 MW de projectes renovables que ja han rebut autorització administrativa però que han perdut el finançament per la durada dels tràmits. La normativa vigent impedeix transferir aquestes autoritzacions a empreses que si tinguin aquesta solvència.
➡️ El decret permetia la transmissió d’autoritzacions amb garanties, desbloquejant capacitat ja tramitada i evitant haver de començar de zero.
El decret modificava la Llei d’urbanisme per incloure les renovables i l’emmagatzematge com a sistemes tècnics urbanístics, donant-los una definició clara i homogènia per a facilitar la seva integració.
➡️ Sense aquesta reforma, es manté la dispersió normativa, les interpretacions contradictòries i els entrebancs en la tramitació local de projectes.
El Decret 12/2025 havia de consolidar el marc normatiu després d’anys de canvis, incertesa i projectes paralitzats per buits legals o conflictes normatius. En comptes d’això, la seva retirada manté un escenari on les regles continuen sent imprecises, amb risc elevat de judicialització. Sentències recents han anul·lat diversos projectes, com el cas del parc eòlic Cronos a l’Empordà, però evidencien la fragilitat jurídica del model actual. El nou decret hauria proporcionat una arquitectura normativa més robusta, que ara queda en suspens.
➡️ Sense aquest marc clar, els equips tècnics municipals i promotors queden novament exposats a interpretacions contradictòries i a una judicialització creixent del desplegament renovable.
L’interès públic superior, inclòs en el decret rebutjat pel Parlament, és un mandat europeu d’obligat compliment que els estats membres han d’incorporar a les seves legislacions nacionals. De fet, els projectes de renovables en sòl no urbanitzable ja requereixen actualment una declaració d’interès públic, una figura recollida a la Llei d’urbanisme i àmpliament utilitzada per a qualsevol construcció o instal·lació en aquest tipus de sòl.
La Directiva europea RED III estableix que les renovables tenen la consideració d’interès públic superior, amb l’objectiu de garantir la seva prioritat davant d’altres interessos concurrents en el context d’emergència climàtica. No obstant això, també especifica que aquest interès no preval sobre la protecció de valors ambientals d’alt nivell, com ara la protecció d’espais naturals sensibles, mantenint així les garanties ambientals existents.
Curiosament, els grups parlamentaris catalans que han rebutjat el decret (ERC, Junts i PP) van votar àmpliament a favor de la Directiva RED III al Parlament Europeu el 24 d’abril de 2024, acceptant tant la consideració d’interès públic superior, com la necessitat d’agilitzar la tramitació de renovables. Aquesta postura europea contrasta de manera flagrant amb la seva negativa a aplicar aquests mateixos criteris a Catalunya, i posa en evidència una incoherència greu en la seva política climàtica i una manca de determinació per fer front a l’emergència energètica i ambiental que vivim.
Les entitats d’acció climàtica reclamem als grups parlamentaris que reprenguin de manera immediata la redacció d’una nova norma, amb tramitació parlamentària d’urgència per a resoldre el buit que ha deixat la no aprovació del Decret 12/2025.
La transició energètica no pot tornar a quedar atrapada en el tacticisme polític. Catalunya necessita un marc legal sòlid, clar i planificat per posar les renovables al servei del territori i de l’emergència climàtica. No hi ha temps per més dilacions.
.jpg)
