El sistema elèctric protagonitza les nostres emocions, però és el combustible fòssil el que té el comandament i no cedeix un mil·límetre
A Espanya, com en gairebé tots els països, el sistema energètic que sosté el funcionament tant de la vida al camp i a les ciutats com de la producció és bàsicament d’origen fòssil. Tres quartes parts del sistema utilitzen directament petroli, gas i carbó per cremar-los en motors de combustió o en altres tipus d’artefactes que generen calor. Menys d’una quarta part del sistema energètic està electrificat (22,2%). És a dir, la suposada sobredosi de renovables del dilluns 28 d’abril, en cas que s’hagués produït, només afectaria una part menor del sistema. El sistema energètic es basa (70%) en productes derivats del petroli i del gas natural per a usos no elèctrics. Les afirmacions d’aquests dies sobre l’excés de renovables sonen a oportunisme dels interessos vinculats al sistema tecno-fòssil, múltiples i poderosos, que es resisteixen a perdre la seva posició dins del sistema energètic. És complicat aconseguir una reconversió ràpida i efectiva del sistema energètic per adaptar-lo a les exigències de mitigació del canvi climàtic i a les vulnerables dependències del mercat internacional d’hidrocarburs. És tècnicament complex, i encara més pels conflictes d’interessos que genera.
Per alimentar tots els nostres sofisticats processos de producció, intercanvi i consum de mercaderies i informació, per a la prestació de serveis a persones i empreses i per al desplaçament de persones, cremem unes substàncies molt valuoses (hidrocarburs) de forma irresponsable, no només per l’increment de gasos a l’atmosfera, sinó també pel cost d’oportunitat d’aquestes substàncies.
El petroli cru és una mescla complexa d’hidrocarburs que, un cop refinat i separat en compostos mitjançant fraccionament, es converteix en una gran varietat de productes essencials per a la nostra vida diària i la indústria. A més de l’obtenció de combustibles —gasolina, dièsel, querosè, GLP, propà i butà—, del petroli s’obtenen materials molt valuosos en una llarga llista de sectors diversos: plàstics, fibres i cautxús sintètics, fertilitzants, pesticides, herbicides i fungicides, detergents i sabons, dissolvents per a pintures, recobriments i impermeabilitzants, cosmètics i productes de cura personal, productes farmacèutics, a més d’asfalt, lubricants i greixos, ceres de parafina, hidrogen i quitrà. S’estima que els usos no energètics suposen el 27% del petroli. En un escenari irrenunciable de reducció dràstica dels combustibles fòssils, caldria impulsar la recerca per poder obtenir aquestes nombroses substàncies valuoses sense els processos de refinament del petroli orientats a l’obtenció de combustible, com podria ser el cas del procés de craqueig catalític avançat.
El gas natural, per la seva banda, és una mescla d’hidrocarburs gasosos on predomina el metà. El seu ús principal actual és la combustió per a finalitats energètiques, però també té altres usos no energètics valuosos, entre els quals destaca la producció d’àcid nítric (mètode Haber-Bosch), matèria primera bàsica per a la producció de fertilitzants (nitrats).
Des de fa anys, bona part del món, amb Europa en una posició destacada, ha assumit la necessitat de reduir de manera significativa la combustió de fòssils. Tanmateix, a Espanya les bones xifres en la implantació de renovables per a la generació d’electricitat no han tingut efecte en la reducció del consum de combustibles fòssils. En el transport es constata que tant el consum de gasoil (+0,7%) com el de gasolina (+7,5%) han augmentat l’any 2024 respecte al 2023. La introducció de mesures per reduir el consum de fòssils als edificis avança molt lentament i les indústries frenen la seva reconversió cap a sistemes electrificats. Conclusió: tant el consum de derivats del petroli com del gas persisteixen, fins i tot amb lleugers creixements. En el cas del gas, el consum ha augmentat un 1,8% de mitjana en els darrers cinc anys respecte als cinc anteriors. En derivats del petroli, l’increment de consum en l’últim any (2023-2024) ha estat del 4%.
En conjunt, la dependència de la Unió Europea de les importacions fòssils es va incrementar en les dècades de canvi de segle en més de vint punts, des del 53% que es registrava el 1990 fins al 73% del 2015. En la darrera dècada, la situació a Espanya no ha canviat de manera significativa: continuem en situació de dependència i vulnerabilitat. La dependència energètica exterior d’Espanya el 2023 ha estat molt propera al 70%. El nostre problema no és l’excés de renovables, sinó la persistència en el consum de fòssils.
Ja que a Espanya hem iniciat un màster massiu en sistemes energètics a partir del 28 d’abril de 2025 i que les discussions sobre la inèrcia i la freqüència elèctriques arriben a dimensions inimaginables a tota mena de llocs i fòrums, hauríem d’incorporar una altra assignatura a aquest màster, relativa als combustibles fòssils. Vegem quin és el nivell de coneixement.
Saben vostès quina part de la renda que generem a Espanya hem de dedicar anualment a la compra de combustibles fòssils a països com el Brasil, els Estats Units, Algèria, Qatar, etc.? 65.000 milions d’euros, prop del 5% de la renda generada al país. Saben vostès quin és el cost energètic per quilòmetre en un vehicle lleuger amb derivat del petroli? Gasolina: 12,2 €/100 km; gasoil: 8,9 €/100 km. I el cost en un vehicle elèctric? Electricitat: 4,0 €/100 km.
El pròxim dia d’aquest màster imaginari veurem els costos comparats de la climatització d’edificis utilitzant combustible fòssil i electricitat, i la diferència de costos en els processos electrificables de la indústria.
Per cert, fins al moment no hi ha cap evidència que l’excés de renovables hagi estat el causant de l’apagada, tampoc que la gran inèrcia i rigidesa de les nuclears hi estigui implicada. Per contra, sí que tenim evidències que els combustibles fòssils ens empobreixen, ens fan dependents i vulnerables, contaminen l’atmosfera i acceleren el canvi climàtic.
Juan Requejo, soci d’Oikia, és economista, geògraf i consultor en matèria de planificació econòmica, territorial, ambiental i energètica, amb àmplia experiència en la direcció de plans d’ordenació del territori. Podeu consultar el l'article original en castellà al nostre apartat d'activitat.
