L’any 2023 entitats socials i ambientals vam decidir unir esforços per situar en el centre del debat públic la necessària resposta a la crisi climàtica i ecològica aprofitant el Dia internacional del medi ambient.
Així va néixer El Futur és Ara. Un espai de trobada entre la societat civil, institucions científiques i representants polítics per articular una resposta compartida a la crisi ecosocial. Des de llavors, cada any hem aplegat a experts i científics per avaluar l’estat del nostre medi ambient i de les polítiques públiques i situar les prioritats immediates a un any vista. La primera edició de El Futur és Ara, el juny del 2023 vam demanar:
El 2024, en la segona edició, coincidint amb l’avançament electoral a Catalunya, El futur és ara va posar de manifest tres prioritats:
En l'àmbit governamental, la vicepresidència s’ha traduït en la reorganització del Govern amb una macro-Conselleria (de Territori, Habitatge i Transició Ecològica) que engloba les polítiques ambientals, energètiques i territorials.
Però aquest canvi de moment no s’ha traduït en una acceleració de les polítiques ambientals pendents des del 2023. Tal com mostra l’Annex, els instruments legals més destacats per fer front a l’emergència climàtica i ecològica continuen pendents de tramitació o sense terminis clars d’aprovació: el Pressupost de Carboni, el PLATER, el PINECCAT, o l’Agència de la Natura.
D’altra banda, el món científic s’ha organitzat al voltant de la plataforma “La legislatura del no retorn”, per reclamar al president lideratge i un gabinet de crisi de naturalesa cientfíca per fer front a la crisi climàtica i ecològica. Més de 1.250 persones i gairebé una setantena d’institucions científiques i entitats s’han adherit a aquesta crida del món científic, entre les quals moltes de El Futur és Ara.
El Parlament de Catalunya va declarar l’Emergència Climàtica el 2019 i set anys després el gruix de les mesures per fer-hi front encara corren pels passadissos de la Generalitat esperant la seva aprovació. Mentrestant, Catalunya perd posicions i oportunitats en la nova economia verda i en sectors en els quals havia ostentat el lideratge. Mentre el conjunt de la UE ha reduït les emissions un 37% respecte de l’any 1990, Catalunya està pràcticament en el mateix volum d’emissions. En l'àmbit estatal, Catalunya està a la cua de la transició energètica justa i està perdent el tren de la nova economia descarbonitzada, amb només un 19,1% d’electricitat de fonts renovables el 2024, nivell per sota del de fa una dècada (21% el 2014 segons dades de REE).
La gran apagada elèctrica del 28 d’abril ha estat aprofitada per amplis sectors per alimentar la desinformació respecte la transició energètica. Les fake news i la manipulació de la informació són un problema que fa anys que s’arrossega en la lluita contra el canvi climàtic i que només es pot contrarestar amb determinació política i fets.
Per això, en l’edició 2025 de El Futur és Ara demanem diligència i un full de ruta clar, amb objectius a 2030 i 2035 i alineats amb l’1,5º d’escalfament màxim planetari:
Un cop aprovats, impulsar un Pacte Social i Pla d’Inversions en Mitigació 2026-2030, per tal de complir amb els objectius dels pressupostos de carboni fins el 2030 i fer que la transició energètica justa arribi no tan sols al sector elèctric, sinó també a la mobilitat, el transport de mercaderies, el sector residencial, l’industrial i també al sector primari. Així mateix, facilitar el monitoratge públic del compliment dels pressupostos mitjançant un recompte d’emissions nacional i per municipis.
Els estudis indiquen l’extrema urgència i importància clau de reduir les emissions com més aviat millor, cosa que requereix un esforç pressupostari extraordinari, especialment per garantir conseqüències positives per al conjunt de la població. Cal recordar que la Llei estableix l’aprovació de pressupostos de carboni per períodes de 5 anys i aquests arriben amb 5 anys de retard, per la qual cosa és inajornable la determinació política per tal de recuperar com més aviat millor el terreny perdut. El primer pressupost 2021-2025 i el segon 2026-2030 havien d’estar vigents el 31 de desembre de 2020, i el tercer pressupost 2031-2035, el 31 de desembre de 2023.
Iniciar sense demora el diàleg social imprescindible per prevenir i resoldre els conflictes territorials vinculats al desplegament de les energies renovables i l’electrificació del país. Així mateix, el PLATER ha d’incorporar mecanismes per garantir el foment de l’autoconsum compartit i les comunitats energètiques a tot el territori, mitjançant una planificació que en reconegui el potencial per diversificar el model energètic, reforçar la resiliència territorial i afavorir una major participació ciutadana en una justa transició energètica.
Entitats d’El Futur és Ara - Barcelona, a 31 de maig de 2025
Podeu reproduir la jornada sencera d'aquest 2025 a l'enregistrament adjuntat en aquesta publicació.
.jpg)
