El passat divendres 23 de maig, Oikia va ser present a la jornada «La agenda climàtica en el nou context global», organitzada per Political Watch, la European Climate Foundation i les oficines del Parlament Europeu i de la Comissió Europea a Barcelona. La trobada, que va tenir lloc a la seva oficina al Passeig de Gràcia, va reunir investigadors, responsables polítics i actors de la societat civil per prendre el pols a l'Agenda Verda en un moment marcat per la incertesa i la reconfiguració del poder a la Unió Europea.
Quatre idees clau que ens emportem
- Un nou equilibri institucional
Fins fa poc, el repartiment de rols a Brussel·les semblava establert: la Comissió proposava, el Parlament impulsava l'ambició climàtica i el Consell acostumava a moderar. Ara, però, el Parlament s'ha tornat més reticent, i darrere d'alguns ajustos tècnics s'hi amaguen retrocessos que poden posar en risc els avenços del Pacte Verd. - Competitivitat vs. ambició climàtica?
El relat de la competitivitat està guanyant terreny i sovint serveix d'excusa per flexibilitzar normatives ambientals. Tanmateix, l'evidència apunta que només amb una transició energètica decidida es poden garantir una economia robusta, menor dependència exterior i seguretat estratègica. - Pressió pressupostària imminent
El pròxim marc financer europeu (2028-2034) haurà d'afrontar la devolució del fons NextGenerationEU, fins a un 20 % del pressupost. Això limitarà la capacitat d'inversió pública i farà indispensable el suport del capital privat, especialment per reforçar la xarxa elèctrica i millorar l'eficiència energètica. - Narratives que connecten amb la ciutadania
Els arguments ambientals tradicionals perden força si no van acompanyats de beneficis tangibles. En aquest sentit, la salut i la seguretat emergeixen com a motors efectius del relat climàtic, especialment en un context on els costos de la transició es perceben més que els seus guanys.
La mirada d'Oikia
Des d'Oikia compartim, d'una banda, la diagnosi positiva que Espanya ha aconseguit desvincular el creixement econòmic de l'augment d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. De l'altra, constatem amb preocupació la resignació dels sectors europeus favorables a una agenda verda ambiciosa, que semblen instal·lats en una lògica de resistència, més centrats a resistir que no pas a avançar. A la jornada es va repetir la idea que aquesta legislatura és per resistir fins a un hipotètic canvi de cicle electoral. El problema és que l'extrema dreta, amb prop de 180 escons sobre 720, ja marca l'agenda — no només la política, també l'ambiental — molt per damunt d'un centre proeuropeista que, sumat als grups progressistes, arriba als 300 escons.
A Oikia ens preocupa que el joc de l'«alternança democràtica» s'hagi trencat: esperar una nova majoria potser ja no és una estratègia viable per bastir un projecte de futur ni, tan sols, un relat engrescador. El temps s'accelera i, massa sovint, la societat no percep amb claredat aquesta urgència. Davant d'aquest escenari, creiem imprescindible:
- Redoblar l'esforç en la construcció d'un relat climàtic que connecti la transició amb beneficis quotidians: economia, salut, recerca, tecnologia.
- Teixir aliances àmplies, també amb sectors moderats o conservadors, aprofitant els punts de trobada: reindustrialització neta, sobirania energètica i alimentària, independència dels combustibles fòssils i del gas rus, entre d'altres.
- Insistir en la justícia social de la transició, perquè ningú no quedi enrere i perquè la por, el desconeixement i el cost d'entrada a la transició no siguin el combustible del populisme.
Des de Oikia continuarem participant en espais de diàleg com aquest per amplificar veus i propostes que situïn la sostenibilitat al centre de l'agenda pública. El futur no espera — i nosaltres tampoc.
