Joan Herrera
Només unes hores sense electricitat han estat suficients per evidenciar la nostra enorme vulnerabilitat derivada de la dependència energètica del nostre mode de vida actual. A la inquietud d’aquelles hores s’hi suma ara la que pot provocar la desinformació, sigui en forma de rumors falsos malintencionats, sigui derivada de la complexitat del sistema elèctric. El sistema de Red Eléctrica de España mai no havia fallat d’aquesta manera, i potser per això no se li ha prestat l’atenció que requereix. Quelcom tan transcendental per al nostre estil de vida hauria de ser més conegut per la ciutadania, de manera que se’n poguessin comprendre millor les claus, cosa que ajudaria a combatre els rumors falsos i la desinformació. Sense conèixer encara les causes del succeït, hi ha alguns elements que convé tenir presents.
El sistema elèctric a Espanya i a tot Europa funciona de manera sincronitzada a 50 Hz, una freqüència que reflecteix l’equilibri entre la generació i el consum d’energia. Qualsevol desviació sostinguda pot comprometre l’estabilitat del sistema. Per evitar-ho, és crucial comptar amb inèrcia, la capacitat d’alguns generadors de resistir variacions brusques en aquesta freqüència gràcies als seus components mecànics giratoris. Aquesta funció estabilitzadora la compleixen els generadors síncrons, presents en tecnologies com la nuclear, el gas o la hidràulica, mentre que fonts com la solar fotovoltaica i l’eòlica aporten inèrcia física al sistema mitjançant els convertidors electrònics (inversors) amb què funcionen.
El nostre sistema ha funcionat així durant dècades: energies netes i mecanismes que garanteixin l’estabilitat, combinant la inèrcia física tradicional amb solucions tecnològiques que reforcin el control i la seguretat operativa.
D’altra banda, hi ha tecnologies gestionables, és a dir, que tenen més flexibilitat per adaptar-se a cada moment, i d’altres que no ho són tant. Entenem per gestionable o flexible aquella que pot respondre amb agilitat: pujar, baixar, encendre’s o apagar-se ràpidament. Així, una tecnologia síncrona però no gestionable (com la nuclear) no té les prestacions necessàries per donar suport al sistema i respondre a un incident com el de dilluns passat.
Va ser el 28 d’abril el dia amb més energia renovable? No. Hi ha hagut dies amb una penetració renovable més alta. Per exemple, el 16 i 17 d’abril, la generació renovable a les hores centrals del dia era superior. El sistema ha fallat perquè no funcionava el parc nuclear? Rotundament fals, ja que hi havia operatius més de 3,5 GW d’energia nuclear. El que diferencia el dilluns, a les 12:33h, és que al sistema no hi havia hidràulica, tot i ser una renovable, gestionable i síncrona. Tanmateix, els senyals de mercat amb preus negatius impedien que la hidràulica entrés al mix.
L’ordre dels factors. És important remarcar que el 28 d’abril hi va haver una desestabilització de la freqüència, i com a conseqüència d’això una reducció de 15 GW de generació solar (aquest és l’ordre cronològic, no a l’inrevés). És a dir, no és que el sistema caigués perquè hi havia massa fotovoltaica, com alguns intentaran fer-nos creure, sinó que la fotovoltaica es va desconnectar perquè una de les variables clau d’operació va oscil·lar: la freqüència del sistema.
Llavors, què va fallar? Sigui quina sigui l’explicació de l’incident inicial, que esperem conèixer ràpidament i amb transparència, el primer que cal concloure és que el que va passar el dia 28 és quelcom excepcional. En altres latituds, en sistemes amb poques interconnexions, també s’han patit apagades generalitzades, com és el cas de l’Estat de Texas al febrer de 2021, on el sistema va trigar setmanes a recuperar la normalitat. En qualsevol cas, cal fer un debat sense trampes i amb rigor.
El restabliment del sistema necessita un procés paulatí de “re-energització” que es basa en les interconnexions i en tecnologies gestionables com la hidràulica i els cicles combinats, amb el suport immediat de les fonts d’origen renovable. Per això, una tecnologia com la nuclear, sense aquesta flexibilitat característica d’altres, no suposa una ajuda immediata en aquestes situacions. De fet, 24 hores després encara estaven aturades.
Amb aquestes consideracions, ja es poden extreure algunes conclusions. La primera és que el sistema necessita fonts d’energia que, a més de ser netes i cost-eficients, el facin més robust (que tinguin aquesta inèrcia que aporta la generació síncrona) i gestionable (la flexibilitat que dona la capacitat d’engegar-se i aturar-se ràpidament). L’eòlica i la fotovoltaica contribueixen, i molt, pel que fa a la primera. I l’energia gestionable, síncrona, renovable i de resposta més ràpida és, amb diferència, la hidràulica.
Més que posar el focus en la nuclear, l’hauríem de posar en la joia del sistema ibèric aïllat: l’energia hidràulica. Les centrals hidràuliques, igual que tots els generadors, tenen l’obligació de posar-se a disposició de l’operador del sistema en dies com el dilluns, quan els embassaments estaven plens gràcies a la gran pluviositat dels últims mesos. La defensa de l’interès públic implica començar a parlar de qui ha de decidir com i quan opera la renovable, gestionable i síncrona per excel·lència, atorgant aquest rol a l’operador del sistema. És l’energia hidràulica la que pot aportar més estabilitat al sistema.
En segon lloc, cal obrir el debat sobre el desplegament de l’emmagatzematge, amb tecnologies com la hidràulica reversible, sistemes de bateries o la possibilitat que les instal·lacions d’autoconsum estiguin preparades per operar puntualment en “illa”, és a dir, sense estar connectades a la xarxa principal.
Després d’un fet tan excepcional com el del dilluns, tornar a un model menys renovable i més centralitzat seria com disparar-se un tret al peu quan el clima no para d’advertir-nos i la situació geopolítica ha esclatat. Ens toca aprofundir en un model renovable i distribuït que abordi les reformes necessàries perquè el sistema sigui més robust i amb més protagonistes.
Aquesta és una solució més resilient davant possibles fallades tècniques, episodis climàtics extrems o problemes d’infraestructura. Aconseguim que un conjunt de petits actius proporcioni els mateixos serveis que avui ofereixen les grans centrals: balanç del sistema, regulació de freqüència o suport en moments de demanda elevada. I tot això sense oblidar que tant les grans plantes com les petites instal·lacions han de respondre a criteris de ciberseguretat i protecció de dades, garantint que el seu funcionament i operació estiguin sempre controlats dins del marc de la UE.
El moment és únic. Red Eléctrica haurà d’analitzar amb profunditat i transparència les causes. Espanya és líder en renovables i avança cap a una lògica d’autonomia energètica, afavorint processos de reindustrialització gràcies a uns costos energètics més baixos. No deixem que determinats interessos privats vulguin aprofitar l’oportunitat per frenar el desplegament renovable amb l’objectiu de maximitzar els resultats econòmics, aprofitant el moment per consolidar un model centralitzat i controlat. Potser és l’ocasió per definir un model energètic renovable, competitiu, participat i segur on l’interès general sigui la clau de volta d’aquests principis bàsics.
Joan Herrera és advocat especialitzat en energia, soci de la consultora SAMSO i exdirector de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE). Article publicat al diari El País, el dia 30 d’abril de 2025.
